METODOLOGIA
Creim fermament que hi ha una altra manera per ajudar a créixer els esportistes, i per dur-ho a terme, tenim la sort de poder comptar amb el personal tècnic/formador adient.
Uns formadors experimentats que ja varen deixar petjada en altres projectes gràcies al seu treball innovador a nivell metodològic tenint present que l’esportista és al centre de tot aprenentatge, també al fubol.
Al capdavant de l’àrea esportiva-metodològica hi haurà en Toni Bujosa qui va ser el director esportiu del Campus Esport durant els anys 2000, obtenint el premi a millor projecte pedagògic l’any 2004 per la seva manera d’enfocar la pràctica de l’esport durant les primeres etapes dels jugadors i jugadores.
INICIS
Podem dir que la primera pedra d’aquesta nova visió la posa Horst Wein (1941-2016), un destacat entrenador i educador alemany, que va proposar canvis en la metodologia de l’ensenyança del futbol. Allò que més ens interessa de la seva aportació és la incorporació d´un model més comprensiu on es plantegen situacions reals de joc, adaptades a les etapes evolutives dels infants i es prioritza la presa de decisions.
Poc temps després sorgeixen les teories de Paco Seirul·lo, científic esportiu,introductor a l’estat espanyol de l’ educació física de base i preparador físic especialment en el context del futbol, que planteja un sistema molt més complex i transformador del futbol en les primeres etapes de l’esportista.
La perspectiva plantejada per Seirul·lo es basa en l’individu i no en el sistema. Entén que és el sistema el que ha d’adaptar-se al jugador i no a l’inrevés. Per a ell, és imprescindible que tot jugador sigui orientat en la seva vida esportiva a través d’un projecte esportiu que s’adeqüi a les seves necessitats evolutives i que no es precipiti per esdeveniments esportius com la competició.
Des de l’anàlisi de l’individu com a centre del procés, Seirul·lo, planteja que aquest està format per diferents estructures, però a més, es centra en el factor emocional de cada un, ja que les emocions de l’individu afectaran directament a com l’esportista es relacioni amb el mitjà i amb si mateix. Si jo estic bé anímicament, el meu rendiment dins de les diferents situacions del joc serà molt millor que si em trobo en un estat anímic baix.
A partir de totes aquestes teories innovadores, es comença a pensar amb una manera diferent d’enfocar l’esport, en particular el futbol formatiu. I així neix el projecte del Campus Esport com a escola de futbol amb un conveni entre el RCD Mallorca i UIB dirigit per Toni Bujosa 2000 que durant anys va ser pioner en el món del futbol aplicant una metodologia basada en Wein i Seirul·lo i afegint una part més cognitiva, amb aspectes relacionats amb el pensament, el raonament i la presa de decisions.
I ARA?
En els darrers anys la neurociència i la publicació de diferents estudis de llarga durada sobre diferents àmbits que influeixen sobre com aprenem i la seva aplicació al futbol formatiu orientaran la línia metodològica de la SEJ Bunyola.
Volem desenvolupar una metodologia innovadora, basada en els 7 principis de l’aprenentatge (The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice, OECD Publications, 2010).
Aquests han de regir qualsevol espai formatiu. A més, la inversitgació científica en camps com neurodidàctica, pedagogia o psicoloiga ens indiquen que els principis que desenvoluparem són clau en tot procés educatiu. Així doncs, per què no aplicar-ho a un esport tan ric com el futbol?
— AQUEST ÉS EL NOSTRE REPTE —
1
El/la jugador/a és el centre de l’aprenentatge. També al futbol.
Adaptant el futbol als infants.
Prenent decisions.
Utilitzant diverses maneres de demostrar el seu aprenentatge.
Establint objectius d’aprenentatge específic. Descriure amb les seves paraules què estan aprenent i perquè és important.
2
L’aprenentatge és de naturalesa social. També al futbol.
Desenvolupant habilitats socials i col.laboratives necessaries per al treball en equip i la ciutadania.
Dissenyant propostes col.laboratives entre els diferents integrants del club.
3
Les emocions són part integral de l’aprenentatge. També al futbol.
Donant veu i prioritzant la presa de decisió.
Treballant estratègies per tal de conèixer, regular i gestionar les pròpies emocions.
Desenvolupant una mentalitat de creixement.
4
L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals. També al futbol.
Ajudant a articular els punts forts, interessos i passions individuals.
Comprenent i expressant allò que els resulta difícil.
Respectant els coneixements previs.
Desenvolupant la identitat personal.
5
L’esforç és clau en tot aprenentatge. També al futbol.
Experimentant reptes que es troben dins de la seva zona de desenvolupament proper ni massa difícils ni massa fàcils.
Experimentant activitats exigents, motivants i desafiants sense una sobrecàrrega excessiva.
6
L’avaluació contínua és essencial per desenvolupar el procés d’aprenentatge significatiu. També al futbol.
Establint els criteris d’avaluació i saber el que estan aprenent.
Guanyant en seguretat a l’hora de donar i rebre comentaris amb els seus companys/es.
Programant propostes d’autoavaluació i coavaluació.
7
Aprendre és construir connexions horitzontals. També al futbol.
Establint connexions dels aprenentatges amb l’àmbit escolar i familiar.
Possibilitant que l’aprenentatge tengui transferència més enllà de l’àmbit del futbol.
Aprenent regularment dels membres de la comunitat.
I COM HO IMPLANTAREM?
Per tot això pensam que és important que el formador (entrenador) tengui un perfil docent i conegui com dur a terme aquests 7 principis.
– En un primer moment s’han de definir els objectius, que han de ser coneguts pels infants.
– S’implementarà una fitxa d’autoavaluació per a cada jugador/a, on cada un determinarà el seu progrés dia a dia.
– Hi haurà una avaluació inicial a cada un, els jugadors han de ser els protagonistes principals.
– Es faran gravacions per poder avaluar inicialment situacions i jugades per veure diferents sistemes que es volen treballar, així com relació amb companys.
– També es faran avaluacions formadores, on els jugadors/es assumeixen certs rols, no per substituïr al formador, sino per complementar i fer-ho més significatiu.
– La relació amb les famílies és una part fonamental del procés, hi haurà un retorn del progrés dels seus infants, així com tallers i activitats per a famílies.
